Lluna de día

Com sobreviure a la nostàlgia, la pèrdua i la insatisfacció? Com fer-ho en un temps que ja no és passat, ni present, ni serà futur, sinó l’abisme de l’existència? Com habitar la incertesa, l’ambigüitat i el desarrelament?
Amb la ciutat com a correlat, la fràgil identitat del personatge d’aquests poemes es debat amb la seva pròpia desintegració, cada cop més evident, tal com ho fa la vaporosa presència de la lluna a la llum del dia. En un intent d’aferrar-se a la vida, el subjecte anònim que per aquí desfila fa balanç de les experiències i les absències, del desig satisfet i del fracassat, del propi cos i de la infeliç recerca d’un sentit estètic de la vida. Sexe, erotisme, soledat i bellesa són algunes de les coordenades que articulen aquests versos situats en l’encreuament del text i la imatge.
Aquest volum convoca i cedeix les seves pàgines al diàleg de dues expressions de la interioritat com són la poesia i l’art. Lucas Gonzalvo Valls (Barcelona) aporta la ploma i Rodrigo de Brujas (Madrid) les pinzellades que permeten bastir el pont des d’on indagar els intersticis del desig, el cos i el temps.